Carta anònima d'un Mosso d'Esquadra (en català i castellà)

Un agent dels Mossos d'Esquadra ens va fer arribar anònimament una carta, on criticava l'actuació policial efectuada el dia anterior a Lleida i Barcelona, perquè fos llegida en públic després de la cassolada del passat dissabte 28 de maig, ja que ell, per por a les represàlies, no ho podia fer. La reproduïm a continuació:


(la versión en castellano está más abajo, al final del original en catalán)

CARTA ANÒNIMA D'UN MOSSO D'ESQUADRA

Bones a tots els ciutadans i ciutadanes lliures,

Em presentaré com a ciutadà anònim perquè sóc Mosso d'Esquadra i la llibertat d'expressió interna del Cos no em deixa un altre camí que aquest anonimat que detesto.

Us volia transmetre la meva indignació per tot el que hem viscut en aquests tretze dies, però sobretot pels fets esdevinguts ahir en el desallotjament de Barcelona i de Lleida.

Fa molts anys que vaig accedir al Cos de Mossos i ho vaig fer creient que en una democràcia la policia és un servei públic vital per la convivència.

Un servei públic que ha d'estar al costat de tots els ciutadans i ciutadanes que creiem en la llibertat lligada a la responsabilitat. Un servei públic que ha d'atendre la prevenció dels delictes i la seva persecució, entre d'altres coses, i sempre, tal i com ens ho van ensenyar a l'escola de policia, amb els principis de CONGRUÈNCIA, OPORTUNITAT I PROPORCIONALITAT establerts amb la constitució que els nostres pares i mares van refrendar.

Ahir vaig plorar. Molt. Primer d'indignació i ràbia al veure com tot un seguit de ciutadans i ciutadanes que es manifestaven de forma pacífica van ser breutalment apallissats; després de vergonya; perquè, que els hi explicaré ara als meus fills si em pregunten sobre les càrregues efectuades? I al meu veí? I al meu amic?

Sóc un ciutadà més, sóc un indignat més, crec en la llibertat i en la no violència, de fet se'm va ensenyar a l'escola de policia. I jo li pregunto al conseller Puig: i vostè hi creu? Com  va poder donar una ordre com la que va donar? Així vol garantir el respecte que tots els mossos volem dels nostres conciutadans?

Ahir no ens vam guanyar cap respecte. Ho sento, però algú ho havia de dir. Ahir vam trencar a pals el que és una revolta del pensament crític i pacifista. Ahir el conseller Puig va aconseguir que els antiavalots fessin avalots. Ahir el conseller va aconseguir indignar-me a mi, a la meva família, als meus amics i veïns, a molts d'altres companys del cos, que per por a les represàlies internes no volen pronunciar-se.

Ahir els sindicats de Mossos no van emetre els seus comunicats amb contundència en contra d'aquella operació macabra contra ciutadans i ciutadanes, però és clar, per si no ho sabeu, al juliol hi ha eleccions sindicals al Cos, i de la mateixa forma que en el món de la política, val més un vot que una persona.

El respecte que demanem, conseller, el guanyarem amb el treball diari, amb la proximitat amb la ciutadania de la qual també en formem part, perquè els nostres fills van a l'escola i comparteixen vivències amb d'altres nens i nenes, comprem en els mateixos mercats i comerços, ens sentim estafats per la classe política, per les grans corporacions i bancs.

És per tot això que no entenc l'operació policial engegada ahir per desallotjar ciutadans i ciutadanes que de forma pacífica han estat movent la consciència col·lectiva per demanar transparència en els institucions que emanen del poble. Per demanar una democràcia participativa en tots aquells factors que afecten a les nostres vides, per demanar justícia, per demanar la persecució de tots aquells polítics que fent ús dels seus càrrecs han estat corruptes, que la jubilació d'un polític sigui la de qualsevol altre ciutadà, que no tinguin duplicitat de càrrecs i sous. En definitiva, que el polític sigui un ciutadà més, que de forma lliure i responsable col treballar en el món de ella política i pel poble.

Avui continuo plorant quan em venen a la ment les terribles imatges d'ahir, i que vostè, conseller, va intentar justificar davant de la premsa. Des de la meva modesta opinió: no hi ha justificació possible en aquella intervenció. Vostè no està a l'alçada de representar el Cos de Mossos. Vull un comandament que faci de cirurgià, que amb cura i respecte tregui qualsevol element que trenqui la convivència pacífica de la societat, no vull un carnisser, no m'agrada la sang.

Jo sóc un ciutadà, jo treballo de Mosso d'Esquadra, jo vull una policia al servei del poble i no del polític de torn. Jo he triat estar al costat del poble, del meu veí, del meu amic, dels meus conciutadans, de lluitar amb ells per la via pacífica i sense violència per assolir un món més just, un món on tothom hi tingui cabuda, on la participació no sigui tant sols la llençada d'una papereta dins d'una urna, vull pensar i vull sentir, per sobre de tot, un futur millor pels meus fills. O és que potser, conseller, vostè no ho vol?

Alerta! Conseller i polítics de diversos colors, l'era dels crits dels silencis s'acaba, ara s'inicia el temps de les veus que s'alcen sense violència i que us reclamen: RESPONSABILITAT I HONESTEDAT.


-----------------------------------------------------------------------------------------


Un agente de los Mossos d'Esquadra nos hizo llegar anónimamente una carta, donde criticaba la actuación policial efectuada el día anterior en Lleida y Barcelona, para que fuera leída en público después de la cacerolada del pasado sábado 28 de mayo, ya que él, por temor a las represalias, no lo podía hacer. La reproducimos a continuación:



CARTA ANÓNIMA DE UN MOSSO D'ESQUADRA (versión castellana)


Hola a todos los ciudadanos y ciudadanas libres,


Me presentaré como ciudadano anónimo porque soy Mosso d'Esquadra y la libertad de expresión interna del Cuerpo no me deja otro camino que este anonimato que detesto.


Os quería transmitir mi indignación por todo lo que hemos vivido en estos trece días, pero sobre todo por los hechos acontecidos ayer en el desalojo de Barcelona y de Lleida.


Hace muchos años que accedí al Cuerpo de Mossos y lo hice creyendo que en una democracia la policía es un servicio público vital para la convivencia.


Un servicio público que tiene que estar al lado de todos los ciudadanos y ciudadanas que creemos en la libertad ligada a la responsabilidad. Un servicio público que debe atender la prevención de los delitos y su persecución, entre otras cosas, y siempre, tal como nos enseñaron en la escuela de policía, con los principios de CONGRUENCIA, OPORTUNIDAD Y PROPORCIONALIDAD establecidos en la Constitución que nuestros padres y madres refrendaron.


Ayer lloré. Mucho. Primero de indignación y de rabia al ver cómo un grupo de ciudadanos y ciudadanas que se manifestaban de forma pacífica fueron brutalmente apaleados; después de vergüenza; porque, ¿qué les explicaré a mis hijos si me preguntan sobre las cargas policiales? ¿Y a mi vecino? ¿Y a mi amigo?


Soy un ciudadano más, soy un indignado más, creo en la libertad y en la no violencia, de hecho se me enseñó en la escuela de policía. Y yo le pregunto al conseller Puig: ¿y usted cree en eso? ¿Cómo pudo dar la orden que dio? ¿Así quiere garantizar el respeto que todos los mossos queremos de nuestros conciudadanos?


Ayer no nos ganamos ningún respeto. Lo siento, pero alguien tenía que decirlo. Ayer rompimos a palos lo que es una revuelta del pensamiento crítico y pacifista. Ayer el conseller consiguió indignarme a mí, a mi familia, a mis amigos y vecinos, a muchos otros compañeros del Cuerpo, que por miedo a las represalias internas no quieren pronunciarse.


Ayer los sindicatos de Mossos no emitieron sus comunicados con contundencia en contra de aquella operación macabra contra ciudadanos y ciudadanas, pero claro, por si no lo sabíais, en julio hay elecciones sindicales en el Cuerpo, y de la misma forma que en el mundo de la política, vale más un voto que una persona.


El respeto que pedimos, conseller, lo ganaremos con el trabajo diario, con la proximidad con la ciudadanía de la cual formamos parte, porque nuestros hijos también van a la escuela y comparten vivencias con otros niños y niñas, compramos en los mismos mercados y tiendas, nos sentimos estafados por la clase política, por las grandes corporaciones y bancos.


Es por todo eso por lo que no entiendo la operación policial efectuada ayer para desalojar ciudadanos y ciudadanas que de forma pacífica han estado moviendo la conciencia colectiva para pedir transparencia en las instituciones que emanan del pueblo. Para pedir una democracia participativa en todos aquellos factores que afectan en nuestras vidas, para pedir justicia, para pedir la persecución de todos aquellos políticos que haciendo uso de sus cargos han sido corruptos, que la jubilación de un político sea la de cualquier otro ciudadano, que no tengan duplicidad de cargos y sueldos. En definitiva, que el político sea un ciudadano más, que de forma libre y responsable quiere trabajar en el mundo de la política y para el pueblo.


Hoy continúo llorando cuando me vienen a la cabeza las terribles imágenes de ayer, y que usted, conseller, intentó justificar ante la prensa. Desde mi modesta opinión: no hay justificación posible en aquella intervención. Usted no está a la altura de representar el Cos de Mossos. Quiero una comandancia que haga de cirujano, que con cuidado y respeto expulse cualquier elemento que rompa la convivencia pacífica de la sociedad, no quiero un carnicero, no me gusta la sangre.


Yo soy un ciudadano, yo trabajo de Mosso d'Esquadra, yo quiero una policía al servicio del pueblo y no del político de turno. Yo he escogido estar al lado del pueblo, de mi vecino, de mi amigo, de mis conciudadanos, de luchar con ellos por la vía pacífica y sin violencia para conseguir un mundo más justo, un mundo donde todos tengan cabida, donde la participación no sea solo el hecho de arrojar una papeleta dentro de una urna, quiero pensar y quiero sentir, pero sobre todo, un futuro mejor para mis hijos. ¿O es que quizás, señor conseller, usted no quiere eso?


¡Atención! Consellers y políticos de distintos colores, la era de los gritos de los silencios se termina, ahora empieza el tiempo de las voces que se alzan sin violencia y que os reclaman: RESPONSABILIDAD Y HONESTIDAD.